Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Energia Eòlica’ Category

Read Full Post »

Los aerogeneradores aprovechan la energía del viento para producir electricidad.  Un aerogenerador consta de cuatro componentes principales:

  • Cimentación
  • Torre
  • Góndola (carcasa del aerogenerador)
  • Rotor

 

Del viento a la electricidad

Los aerogeneradores aprovechan la energía del viento para producir electricidad.  Lo consiguen gracias a sus palas, que capturan el viento y giran. Cuando no hay viento, las palas forman un ángulo de 45º, de modo que el aerogenerador pueda extraer el máximo de energía de los vientos suaves. Los aerogeneradores empiezan a producir energía cuando el viento alcanza velocidades cercanas a los cuatro metros por segundo. La pala gira gradualmente hasta formar un ángulo de 0º, con la superficie más ancha de cara al viento. Cuando el viento entra en contacto con la pala, crea una presión positiva en la parte delantera y una presión negativa en la parte trasera. En otras palabras, el viento empuja el extremo delantero y crea un efecto de succión tras la pala, que a su vez hace girar el rotor.  Con una velocidad de giro máxima, las puntas de las palas alcanzan una velocidad de 250 Km/hora.

 

 

Conexión a la red eléctrica

El generador se conecta a través del sistema de control eléctrico del aerogenerador. La potencia de salida es conducida a través de un transformador de alta tensión hasta la red eléctrica, que suministra electricidad a los hogares.  En cuestión de 2-3 horas, un aerogenerador V90-3,0 MW produce suficiente energía como para cubrir las necesidades anuales de consumo eléctrico de un hogar europeo medio.

Regulación de salida

Existen tres formas de regular la potencia de salida: 1) Passive Stall: los aerogeneradores operan a una velocidad de giro fija con palas no regulables. 2) Active Stall: los aerogeneradores operan a una velocidad de giro fija con palas regulables. 3) Pitch: los aerogeneradores operan a una velocidad de giro constante o con una velocidad variable. El borde de ataque de la pala se encara en la dirección del viento para reducir el levantamiento. El aerogenerador se detiene cuando el viento supera los 25 metros por segundo, porque las velocidades superiores a este nivel someten a los componentes del aerogenerador a una tensión excesiva.

 

Historia de los aerogeneradores

  • Los primeros molinos de viento europeos se construyeron en el siglo XI, y eran utilizados para moler maíz y bombear agua.
  • En 1887-1888, el americano Charles F. Brush construyó el primer aerogenerador, que producía corriente para 12 baterías, 350 lámparas de filamento, dos lámparas de arco de carbón y tres motores.
  • A finales del siglo XIX, Poul la Cour construyó varios aerogeneradores experimentales e investigó los túneles de viento. Todavía se conserva el aerogenerador experimental de Poul la Cour, en Askov (Dinamarca). 
  • En la primera mitad del siglo XX, los aerogeneradores se enfrentaron a la competencia creciente de las centrales de carbón y las redes eléctricas nacionales. No obstante, los periodos de escasez de carbón y de petróleo en la Segunda Guerra Mundial garantizaron una demanda continuada de energía eólica.
  • En 1957, Johannes Juul construyó el aerogenerador Gedser, que se convirtió en el modelo de los aerogeneradores modernos. El aerogenerador Gedser posee un único generador y tres palas giratorias.
  • En 1979, Vestas suministró los primeros aerogeneradores a clientes que deseaban invertir en energías renovables. 
  • En 1980, el Estado de California decidió que el 10% del abastecimiento eléctrico debería provenir de la energía eléctrica en el año 2000.
  • En la primavera de 2004, Vestas se fusionó con NEG Micon para crear la empresa líder mundial de referencia en el sector de la energía eólica. 

 Aquí tenemos un interessante vídeo del Discovery Channel que nos habla sobre el funcionamiento de un parque eólico de los EE.UU.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Read Full Post »

Avantatges de l’energia eòlica.

 

 L’energia eòlica no contamina, és inesgotable i frena l’esgotament de combustibles fòssils contribuint a evitar el canvi climàtic. És una tecnologia d’aprofitament totalment madura i posada a punt.

És una de les fonts més barates, pot competir i rendibilitzar amb altres fonts energètiques tradicionals com les centrals tèrmiques de carbó (considerat tradicionalment com el combustible més barat), les centrals de combustible i fins i tot amb l’energia nuclear, si es consideren els costos de reparar els danys mediambientals.

El generar energia elèctrica sense que existeixi un procés de combustió o una etapa de transformació tèrmica suposa, des del punt de vista mediambiental, un procediment molt favorable per ser net, exempt de problemes de contaminació, etc.

Se suprimeixen radicalment els impactes originats pels combustibles durant la seva extracció, transformació, transport i combustió, el que beneficia l’atmosfera, el sòl, l’aigua, la fauna, la vegetació, etc. Evita la contaminació que comporta el transport dels combustibles; gas, petroli, gasoli, carbó. Reduïx l’intens tràfic marítim i terrestre prop de les centrals.

Suprimeix els riscos d’accidents durant aquests transports: neteges i marees negres de petroliers, trasllats de residus nuclears, etc. No fa necessària la instal·lació de línies de proveïment: Canalitzacions a les refineries o les centrals de gas.

 La utilització de l’energia eòlica per a la generació d’electricitat presenta nul·la incidència sobre les característiques fisicoquímicas del sòl o el seu erosionabilidad, ja que no es produïx cap contaminant que incideixi sobre aquest mitjà, ni tampoc abocats o grans moviments de terres.

Al contrari del que pot ocórrer amb les energies convencionals, l’energia eòlica no produïx cap tipus d’alteració sobre els aqüífers ni per consum, ni per contaminació per residus o abocaments.

 

Desventatges de l’energia eòlica.

 

L’aire al ser un fluid de petit pes específic, implica fabricar màquines grans i en conseqüència cares. La seva altura pot igualar a la d’un edifici de deu o més plantes, mentre que l’envergadura total de les seves aspes arriba a la vintena de metres, la qual cosa encareix la seva producció.

Des del punt de vista estètic, l’energia eòlica produeix un impacte visual inevitable, ja que per les seves característiques precisa uns emplaçaments que normalment resulten ser els quals més evidencien la presència de les màquines (turons, pujols, litoral). En aquest sentit, la implantació de l’energia eòlica a gran escala, pot produir una alteració clara sobre el paisatge, que haurà de ser avaluada en funció de la situació prèvia existent en cada localització.

 Un impacte negatiu és el soroll produït pel gir del rotor, però el seu efecte no és mes acusat que el generat per una instal·lació de tipus industrial de similar entitat, i sempre que estiguem molt pròxims als molins.

També ha de tenir-se especial cura a l’hora de seleccionar un parc si en els voltants habiten aus, pel risc mortandad a l’impactar amb les pales, encara que existeixen solucions referents a això com pintar en colors cridaners de les pales, situar els molins adequadament deixant “passadissos” a les aus, i, fins i tot en casos extrems fer un seguiment de les aus per radar arribant a parar les turbines per a evitar les col·lisions.

 

 

 

Read Full Post »